La Transformació de la Neu

Un absorbidor ideal de tota la radiació que arriba a la superfície terrestre s’anomena “cos negre” (el carbó absorbeix el 97% de la radiació directa).

Si la neu fos de color negre no existiria l’esquí. La neu, degut al seu color, reflexa en lloc d’absorbir la radiació solar.

La quantitat de radiació efectiva necessària per la fusió de la neu depèn del poder de reflexió de la pròpia neu. Quasi el 90% de la radiació que incideix sobre la neu nova, recent caiguda, neta, és reflectida sense provocar fusió. La neu bruta, caiguda des de fa un temps i que ha acumulat pols sobre la seva superfície, reflectirà menor quantitat de radiació solar i així la mateixa quantitat de radiació solar la fondrà més.

És el cas de final del hivern, on la radiació solar directa actua amb més força sobre la transformació de la neu. Cal afegir que la posició del sol respecte la horitzontal canvia durant el dia (al hivern és més curt) i amb les estacions.

L’acció directa del sol sobre la superfície, però, no és el principal factor durant el hivern de les transformacions del mant nival. De fet, de del moment en que la neu comença a dipositar-se, i a vegades abans, comença a transformar mitjançant una sèrie de fenòmens físics. Les transformacions poden ser molt complexes ja que a vegades una mateixa capa de neu comença a transformar-se en un sentit i després continua en altre., dificultant el seguiment o l’ interpretació del procés.

Faré una breu descripció dels tres tipus de metamorfosi que pot patir la neu un cop dipositada al terra:

• Metamorfosi d’isotèrmica: amb un mant nival de poc gradient (diferència de temperatura entre les capes superiors i inferiors), a més temperatura ambiental i més porositat de la neu, en aquest es produeix una redistribució de la massa d’aigua en funció de les diferents tensions de vapor entre les parts còncaves i convexes dels grans de neu, produint com a resultat un arrodoniment i homogeneïtzació de la mida del gra i quedant units per petits ponts de gel.
• Metamorfosi de gradient: amb un mant nival de molt gradient, es produeix una circulació ascendent d’aire relativament càlid que arrossega molècules d’aigua, sublimant les superfícies inferiors del mant nival, i donant com a resultat una base cavernosa inestable anomenada “gobelet”.
• Metamorfosi de fusió: es produeix per l’ infiltració de pluja o per la pròpia fusió de la neu. El resultat és la formació d’una pel·lícula d’aigua al voltant dels grans de neu que els manté units per capil·laritat.