Ara fa 24 anys d'aquella primera baixada de Beret a Montgarri, amb lluna plena, però de nit. Les úniques traces que s'observaven eren les d'alguna guineu, els forats que havia fet el Jordi, i bé...

...vaig decidir fer d'aquesta experiència la meva professió.

Buscar la lliscada més llarga sobre qualsevol tipus de neu, aconseguir conduir cada viratge Telemark sobre la pendent, l'esforç i l'equilibri ... el perfecte estat del material per obtenir l'òptima lliscada, ... han estat els pensaments que han ocupat bona part de la meva existència...

Aquest blog vol ser un portal per intercambiar experiències i opinions.

Tan mateix podeu consultar i rebre informació sobre els següents temes:

• Estat de les pistes i els circuits de l'Estació d'Esquí Nòrdic Tuixent-La Vansa.
• Tipus de cera de retenció del dia i com aplicar-la.
• Técnica d'Esquí Nòrdic i de Telemark.
• Classes i Cursos d'Iniciació i Perfeccionament d'Esquí Nòrdic i de Telemark.
• Excursions amb esquís i amb raquetes de neu.
• Reparació de material i venda de material nou i segona mà.
• Classes sobre la Tècnica d'Encerar i Parafinar esquís.
  
  

Bona esquiada!!

La conservació dels Esquís d'escates

Ser propietari d’uns esquís d’escates no vol dir que es pot prescindir del seu manteniment, de la mateixa manera que s’ha de tenir alguns coneixements fonamentals sobre com mantenir la nostra bicicleta.
En ambdós casos els comerços generalment no ofereixen aquesta informació, sinó que s’ha d’adquirir a través d’un conegut que domini el procediment o bé a través d’un professional.
Tot esquiador amb esquís d’escates hauria de conèixer i dominar l’ utilització de la PARAFINA (o cera de lliscament) per a dos finalitats ben concretes:

1. el manteniment i conservació de la sola de l’esquí (cues i espàtules) per obtenir una millor lliscada, així com per evitar la degradació de la sola amb el pas del temps,
2. utilitzar parafina per evitar els “pams” de neu que es formen sota l’esquí quan la neu te unes característiques determinades.

1. Es necessari adquirir el material i dominar unes nocions bàsiques sobre com aplicar-la. La finalitat del parafinat no és només per afavorir la lliscada, sinó també és necessari per a la conservació de la sola de l’esquí. La neu és abrasiva degut a que està composta de cristalls de gel que actuen com un paper d’estrassa sobre la sola. Aquesta és un compost plàstic, i no momes s’ha d’aplicar quan observem o palpem que alguna zona ha canviat el color (més blanquinosa) i és rugosa al tacte, sinó que és una operació que s’ha d’efectuar tot sovint, ja des del primer dia que comprem els esquís. Hauríem d’aconseguir amb el temps una sola amb els porus ben impregnats de parafina. La parafina obtura els porus de l’esquí, evitant que els cristalls microscòpics de la neu ho facin i produeixin així un fre. Tan mateix, aquesta evita que s’introdueixin en els porus brutícia, que amb el temps malmetria les característiques químiques del plàstic. Això si, és la composició química del plàstic de la sola, i no la parafina, la que te les màximes qualitats de lliscada. Així doncs, s’ha de suprimir en tot el possible l’excés de cera amb una rasqueta de plàstic abans de sortir a esquiar. Així, el parafinat, te una doble funció: afavoreix la lliscada i conserva la sola de l’esquí. Al final de cada temporada haurem de parafinar els esquís i desar-los així, en un lloc on no hi hagin variacions de temperatura, fins la següent temporada, que rascarem la parafina. Aquest manteniment és necessari si volem conservar intactes les seves qualitats. Les estacions d’esquí nòrdic disposen de sales per encerar a disposició dels usuaris, amb Bancs idonis per a subjectar els esquís.
2. Molts esquiadors han sofert algun dia dels “pams” de neu que s’adhereixen constantment sota l’esquí. En parlarem en el següent article...

Els maleïts "PAMS" de neu...

Molts esquiadors han sofert algun dia dels “pams” de neu que s’adhereixen constantment sota l’esquí, i que han provocat molts cops l’abandonament de la nostra jornada d’esquí.
En aquest moment, el motiu d’aquesta situació sol escapar-se al nostre enteniment, i és per això que no sabem resoldre-la, encara que te una explicació física:

Aquesta qüestió te relació directa amb la calor.
Una Caloria és la quantitat d’energia calorífica necessària per augmentar en un 1ºC un gram d’aigua destil·lada (el cas de la neu) tenint en compte que s’hauria de produir a una pressió standard d’una atmosfera.
Però per que la neu passi a estat líquid ha d’absorbir l’energia necessària per destruir l’unió de les seves molècules. Així, mentre dura la fusió no augmenta la temperatura de la neu, i és necessari un intercanvi de 80 calories per gram de neu, sense canvi de temperatura d’aquesta, per produir-se la liquació.
El calor necessari per aquest canvi d’estat físic de l’aigua sense que existeixi variació de temperatura, rep el nom de calor latent de fusió o simplement calor de fusió de l’aigua. Això significa que si obtenim un bloc de gel del congelador a una temperatura de -6ºC, amb una massa de 100 grams, i el posem a l’ intempèrie, la calor existent en l’ambient elevarà la temperatura del gel fins els 0ºC, i és llavors quan aquest començarà a fondre si continua rebent més calor.
A partir d’aquest moment tota la calor rebuda servirà per a que la massa de gel es transformi en aigua líquida. Com que son necessàries 80 calories per cada gram, necessitarà rebre 8000 calories de l’ambient per fondre’s completament. Quan això passi, l’aigua es trobarà encara a 0ºC i la seva temperatura augmentarà tan sols si continua rebent calor, fins igualar la seva temperatura amb l’ambient, o tornarà al seu estat sòlid si la temperatura disminueix.

Quan la neu és recent caiguda (sense trepitjar), i es troba a 0ºC, és quan es produeixen els maleïts “pams”, i és el nostre moviment, amb la calor que genera el lliscament de l’esquí quan avancem, el que transforma una fina pel·lícula de neu superficial en aigua líquida.
Les escates, les ratllades de l’esquí, un esquí sense parafinar ple de porus, son habitacles perfectes perquè aquesta aigua líquida s’hi allotgi mentre l’esquí llisca. Però un cop l’esquí s’atura es produeix un descens de la temperatura per contacte amb la neu i aquesta aigua líquida es solidifica dins dels habitacles de la nostra sola de l’esquí. Els cristalls de gel allotjats produeixen un efecte de “velcro” amb la neu recent que es troba a la superfície, degut a les propietats de cohesió que te la neu, enganxant-se al igual que si féssim una bola de neu humida amb les mans.

Solució:
Hauríem de dur sempre un pedaç de parafina a la motxilla per que aquesta situació es pot produir en qualsevol moment de forma inesperada, i no necessàriament al començament de la nostra esquiada.
Ens treure’m els esquís, i una aplicació enèrgica i superficial d’una barra de parafina aplicada amb la mà, com si “pintéssim” l’esquí, servirà per obturar temporalment els porus i ratllades de la sola on es produeix la cristal·lització, i continuar així l’esquiada sense que torni a sorgir aquest problema.
La Parafina s’ha d’aplicar sobre les escates, i si s’escau, sobre les espàtules i les cues, i més concretament, en la zona d’escates que es troba a l’alçada de la nostra bota d’esquí.
Per aquesta finalitat podem substituir, sense cap problema, la parafina utilitzada per encerar el esquis, per “parafina d’espelma” comprada en qualsevol drogueria. És molt més econòmica.

Uns esquís ben parafinats eviten aquest problema...

La Transformació de la Neu

Un absorbidor ideal de tota la radiació que arriba a la superfície terrestre s’anomena “cos negre” (el carbó absorbeix el 97% de la radiació directa).

Si la neu fos de color negre no existiria l’esquí. La neu, degut al seu color, reflexa en lloc d’absorbir la radiació solar.

La quantitat de radiació efectiva necessària per la fusió de la neu depèn del poder de reflexió de la pròpia neu. Quasi el 90% de la radiació que incideix sobre la neu nova, recent caiguda, neta, és reflectida sense provocar fusió. La neu bruta, caiguda des de fa un temps i que ha acumulat pols sobre la seva superfície, reflectirà menor quantitat de radiació solar i així la mateixa quantitat de radiació solar la fondrà més.

És el cas de final del hivern, on la radiació solar directa actua amb més força sobre la transformació de la neu. Cal afegir que la posició del sol respecte la horitzontal canvia durant el dia (al hivern és més curt) i amb les estacions.

L’acció directa del sol sobre la superfície, però, no és el principal factor durant el hivern de les transformacions del mant nival. De fet, de del moment en que la neu comença a dipositar-se, i a vegades abans, comença a transformar mitjançant una sèrie de fenòmens físics. Les transformacions poden ser molt complexes ja que a vegades una mateixa capa de neu comença a transformar-se en un sentit i després continua en altre., dificultant el seguiment o l’ interpretació del procés.

Faré una breu descripció dels tres tipus de metamorfosi que pot patir la neu un cop dipositada al terra:

• Metamorfosi d’isotèrmica: amb un mant nival de poc gradient (diferència de temperatura entre les capes superiors i inferiors), a més temperatura ambiental i més porositat de la neu, en aquest es produeix una redistribució de la massa d’aigua en funció de les diferents tensions de vapor entre les parts còncaves i convexes dels grans de neu, produint com a resultat un arrodoniment i homogeneïtzació de la mida del gra i quedant units per petits ponts de gel.
• Metamorfosi de gradient: amb un mant nival de molt gradient, es produeix una circulació ascendent d’aire relativament càlid que arrossega molècules d’aigua, sublimant les superfícies inferiors del mant nival, i donant com a resultat una base cavernosa inestable anomenada “gobelet”.
• Metamorfosi de fusió: es produeix per l’ infiltració de pluja o per la pròpia fusió de la neu. El resultat és la formació d’una pel·lícula d’aigua al voltant dels grans de neu que els manté units per capil·laritat.

...l'estat de la neu i les Ceres

El coneixement sobre l’estat de la neu és necessari quan s'utilitzen “Esquís de ceres”.

Aquestos esquís ofereixen una millor lliscada, encara que son més exigents perquè s’ha de tenir una bona tècnica de Clàssic.

La neu, per l’acció mecànica de la temperatura, la pressió, la humitat i d’altres factors ambientals, pateix un procés de transformació gradual: a la neu recent se l’anomena “Neu nova”, i a mesura que es produeixen canvis en l’estat físic d’aquesta, es deriva a l’estat de “Neu transformada”.

La paraula CERA en esquí Nòrdic engloba totes les modalitats de ceres que s’apliquen a la sola de l’esquí.

Es divideixen en dos grups:

-CERES DE LLISCAMENT (col•loquialment anomenades PARAFINES): destinades a obtenir una òptima lliscada de l’esquí i per conservar les qualitats químiques de la sola de l’esquí. S’utilitzen en totes les modalitats existents tant d’esquí com en el Snowboard. Existeix una gama de “parafines” que varia en funció de la temperatura de la neu.

-CERES DE RETENCIÓ (col•loquialment anomenades CERES): substitueixen la funció de les escates. Existeixen dos tipus de Cera de Retenció:

• Ceres per a NEU NOVA (també anomenada “Cera de Pot”): destinades a la neu que encara conserva la seva estructura de Cristall de Neu” o neu recent caiguda.

• Ceres per a NEU TRANSFORMADA (també anomenada “Cera de Tub” o “Klister”): destinades a neu que ha transformat per l’acció mecànica de l’entorn, i s’arrodonit el seu gra de neu, havent perdut la seva estructura de “Cristall de neu”.

Tant les Ceres de Pot com les Ceres de Tub presenten tan mateix una gama que varia en funció de la temperatura de la neu, i que ve representada per colors.

Històricament, els dos tipus de cera de retenció que es van crear inicialment eren la “VERMELLA” (per a neu calenta) i la “BLAVA”(per a neu freda), combinant-se entre elles depenent de la temperatura de la neu. Actualment existeix en el mercat una amplia gama de colors segons la temperatura de la neu, i d’altres que s’anomenen “Universals” (on una sola cera comprèn una amplia gama de temperatures).

Les estacions d’esquí nòrdic ofereixen les dades (estat de la neu, temperatura de la neu i temperatura ambiental) per facilitar l’ informació necessària sobre el tipus de cera que haurem d’aplicar durant la jornada d’esquí.

Com es pot observar, el món de les ceres necessita un aprenentatge previ, i degut a les variacions que presenta la neu en el nostre clima mediterrani, l’aplicació de la cera convenient es complica per l’evolució de la neu que es produeix en una jornada d’esquí, sobretot durant la primavera.